X

Investigació // Representació

„Existir com a ésser humà vol dir posar-li nom al món, canviar-lo. Un cop nomenat, el món apareix com un problema als nombrants i els exigeix ​​nous noms. Els humans no creixen en silenci, sinó en paraules, en el treball, en l’acció-reflexió“. Paolo Freire a: Pedagogia de l’oprimit Stuttgart 1970, pàg. 94

„L’aprenentatge basat en la recerca com a acció artística. Aquests són els nostres projectes per a joves a les escoles, centres educatius, i en el treball sociocultural. Es basen en la recerca-acció i el treball dialògic amb els joves. L’expressivitat estètica i la reflexió, no les habilitats purament intel·lectuals, determinen aquest plantejament.

El motiu/objectiu bàsic és enfortir les habilitats de participació en desenvolupaments socials i democràtics, veure’s com a membre d’una societat viva i reflexiva i adquirir experiències rellevants junts a través del projecte i expressar-les d’una manera artística.

L’objectiu és crear oportunitats per a l’aprenentatge basat en la recerca afavorint el diàleg crític, la reflexió i, finalment, però no menys important, l’expressivitat del cos. El fet que la recerca en el medi del teatre s’ha d’entendre com la vinculació de la pràctica i la teoria és una característica relacionada important de la recerca-acció en l’àmbit social. La recerca-acció orientada a la pràctica s’aixeca al camp de la recerca del disseny artístic i es diferencia de manera dialògica i cíclica.

El resultat és un projecte creatiu i cíclic que convida el públic a participar en la construcció de coneixement sensual i dialògic i fa visibles els desenvolupaments socials.

Enfocament/Metodologia:

Bàsicament hi ha diferents possibilitats d’investigació-acció artística, segons els mitjans amb què es vulgui treballar. Aquests poden ser imatges, pel·lícules o esdeveniments teatrals en el llenguatge. Aquest text se centra en les possibilitats dramatúrgiques del teatre, en particular les dues següents:

Un projecte de recerca-acció com a treball de recerca independent. A partir de dades clarament presentades, els joves participen en la discussió i el diàleg sobre la qüestió subjacent. Això culmina amb la implantació teatral, en la qual es busca el diàleg amb el públic (companys, pares, públic). Aquí, la dramatúrgització i els propis diàlegs relacionats formen el procés de recerca.

La dramatització dels resultats de la recerca, en què hom tracta els resultats de la ciència (ciències naturals, història, geografia) i els implementa teatralment.  Això es pot combinar amb la retroalimentació de l’audiència, que després s’inclou sensualment en el diàleg. El punt de partida d’aquest formulari és el fet que ofereix un accés diferent i més viu als resultats de la investigació que amb un informe científic, que tampoc sol ser molt atractiu emocionalment.

Cicle I: Generació de preguntes, recollida de dades i diàleg.

El focus se centra en un tema rellevant per als afectats, que ens preocupa a nivell local i actual, i al qual hem de trobar solucions entre tots.

Per fer-ho, aportem diversos estímuls en el camp investigat (textos, imatges, vídeos, etc.). Això hauria de donar lloc a una pregunta que no es pot respondre simplement amb un sí o un no, sinó que s’ha d’investigar més a fons (pregunta „filosòfica“).  A partir d’aquesta pregunta s’inicia el treball concret amb els joves: es recullen dades, per exemple en forma de qüestionaris i entrevistes. Es poden cercar vídeos, imatges i textos sobre el problema. L’ús de diversos mitjans com la fotografia, el cinema i l’àudio té un paper important. La „recollida de dades“ aquí s’ha d’entendre com un treball biogràfic i es basa en experiències i coneixements estretament relacionats amb la nostra pregunta de recerca. Ens presentem aquestes experiències mútuament i seleccionem una experiència com a objecte d’investigació. Mitjançant l’entrevista a la persona o grup que va aportar l’experiència seleccionada i mitjançant una investigació posterior, aprofundim i comprovem la situació. Després d’haver decidit un projecte concret, ara ens dediquem a la nostra pregunta específica i registrem les nostres opinions i troballes per escrit i d’una manera clarament visible per a tothom. Continuem intentant formular un consens rellevant que vagi més enllà de les nostres opinions personals privades. En el nostre enfocament dialògic, ens guien les troballes de Leonard Nelson i Gustav Heckmann, que van defensar una forma de diàleg democràtica i crítica de base, i pels enfocaments pedagògics de Paulo Freire, així com per enfocaments d’acció i recerca pràctica (Moser).

En el treball posterior, els joves desenvolupen una implantació creativa a l’escenari mitjançant la improvisació i el treball dramatúrgic. Ara estem presentant aquesta implementació a un públic com a resultat del Cicle I.

Cicle II: Reflexió i diferenciació dels resultats en diàleg crític.

És fonamental per a la recerca-acció que el treball no acabi amb el Cicle I. L’objectiu és reflexionar críticament sobre els resultats i, si és possible, desenvolupar-los més. És per això que busquem el diàleg amb el públic immediatament després de la presentació. Els resultats d’aquesta discussió i les pròpies experiències dels participants amb la presentació es processaran posteriorment amb tot el grup de participants. També hi poden participar persones externes. En molts casos, aquest treball posterior dóna lloc a una nova versió de la peça original, que difereix molt de la primera versió i que també condueix a presentacions als mitjans completament noves. Aquest producte final es torna repetible com a producte i es captura en una pel·lícula.

Cookie Consent mit Real Cookie Banner